27 d’Agost
Vint-i-set d’agost, aviat farà un més en el que coses i coses fan any, un mes en que tot comença i que acaba, quan s’acaba la festa. Escric des de casa la Laia pensant que avui, el problema mes gran és la manca de roba neta per a vestir al dinar de festa major. Deixem enrere dues nits, o millor dit, dos dies gairebé frenètics en els quals, en major o menor mesura, hi hem estat tots, n’hem tret tot el suc possible, i ara ens toca asseure’ns a mirar les fotos i esperar mentre ho fem a que arribi la vinent. Amb més ampolles gegants, amb més fotos com les que el que vau venir a la festa ja haureu vist…
Cares, cares i mil cares, gestos i gestos, milers d’ensopegades, i és que de moderació, ben poca. Avui només queda que l’hereu, el David, em faci hereu a mi, serà un any (segons diu ell) força merdós, el temps dirà.
Però … sempre amb tu 
