spoofing
ahir, dimecres, va aparèixer al programa de tv3 silenci? un reportatge sobre l’spoofing, que és una tècnica publicitaria que consisteix a “recrear” o gairebé copiar anuncis que hagin assolit una gran popularitat per promocionar un altre producte.
I recuperant un antic post d’aquest blog on parlava del famós anunci on Bruce Lee pronunciava el famós be water my friend, i que ja ha estat molt parodiat, aquí us presento una versió que Mitsubishi ha fet per anunciar el seu Mitsubishi Montero en el qual apareix un home gran parlant sobre les idees de Bruce Lee el resultat, un anunci d’allò més curiós, i ben divertit.
musik
les vaig veure a l’Fnac en directe i avui a Silenci? n’oferien una entrevista, són Sibyl Vane i aquí teniu un videoclip seu dirigit per Marçal Forés, el mateix del curt Yeah Yeah Yeah.
I sota aquestes línies un vídeoclip d’Ok Go d’allò més barat, forma part de tot un conjunt de videoclips entre els quals també s’inclou el “Praise You” (Fatboy Slim), com deia, ambdos videoclips, integrants d’un grapat de directors que en un cert moment de la seva carrera van optar per fer videoclips barats a base d’una coreografia força cutre.
vincent 1982.
Vet aquí el curt que l’excelentíssim Tim Burton va fer l’any 1982 utilitzant la tècnica d’animació stop-motion. El personatge del jove Vincent, retrata a Tim Burton, qui voldria ser com Vincent Price (intèrpret de pel·lícules de terror). El vídeo està en V.O. narrat per Vincent Price . Per a altres opcions, vegeu sota aquesta línia.
Per als que ho preferiu sentir en la llengua de Cervantes aquí ho teniu.
Per als que ho preferiu sentir en anglès però en subtítols aquí també ho teniu.
aborriment …
START! I començo, i ho faig amb un vídeo d’allò més friki, un vídeo que mostra el que ens ha passat a tots jugant al Roller Coaster Tycoon després d’hores i hores, quan ja et començes a aborrir. Dentro vídeo.
Seguim amb un vídeo de Run Wrake, watch video! (trobo que l’única pega que té és que és massa silenciós)
Aravad’imatges! Un tal Sam3 que decora les parets amb dibuixos d’allò més interessants.
el patito lleig
Publico això, arràn del meu recent post sobre el meu descontent arràn dels bons resultats del partit ciutadans-ciudadanos i perquè ara m’ha arribat aquest text, parlant d’aquests personatges tant poc amigables, que a mi de fet em van semblar una colla de dropos, però pel que veig, de dropos no en tenen res, perquè tenen tot un curiós historial que -perquè no dir-ho- també és d’allò més pintoresc. Bé, i no puc començar sense abans presentar-vos aquest text de la Pilar Raola -qui no té ni un pèl a la llengua- i tampoc puc oblidar-me de mostrar-vos com presenten ells al text (ja és trist que un partit polític hagi de dedicar un espai de la seva web a les calúmnies que cauen sobre ells, serà perquè saben que és cert, i busquen una manera de deslegitimar-los ?)
En tot cas, ments lliures -o això espero- us convido a que llegiu aquest post, llegiu i opineu.
El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya ‘em sua la polla’ va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de l’Autònoma.
Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són un ramillete de freaks. No descobrim la sopa d’all. Dissabte estaven d’allò més exultants després d’haver omplert fins dalt el Palau de la Música. Segons confessava un dirigent ciutadà a alguns periodistes presents, van triar fer l’acte al Palau a proposta d’Albert Boadella perquè ‘és un temple del nacionalisme
català’. Per ‘tocar els collons als pujolistes i als d’Esquerra’ va dir textualment. Quin nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l’acte i va despatxar la seva absència enviant una salutació escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir en la presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al mes de març.
Quin farsant. Quin dropo.
Però el bo i millor van ser les intervencions de la cúpula del partit lerrouxista i els seus líders espirituals. D’entre elles va destacar la d’Ivan Tubau que, en un clar intent de cridar l’atenció, va repetir les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els busotaires recordaran que en ple debat de l’Estatut i davant afirmacions de l’actor canviant Espanya per Catalunya. L’única diferència: Rubianes i Albert Om van haver d’anar a judici i a Tubau li sortirà gratis. Així és l’oasi català.
El ciutadà Tubau és un personatge amb un currículum ben peculiar. Va començar vinculat al cine porno escrivint guions i dirigint algun curtmetratge d’aquest gènere. Anys més tard va aconseguir plaça de professor de redacció periodística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui és catedràtic de periodisme cultural i alhora articulista de El Mundo, entre altres. A tots els sidrals d’exaltació espanyolista que hi han hagut els darrers anys a la universitat hi ha estat present encarant-se violentament amb estudiants que protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater i Goztone Mora (2003) també a la Central.
Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat, és conegut a la seva universitat pels capítols d’assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat. Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta ‘no puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien…’. Els alumnes presents en aquella aula ho recorden molt bé. D’aquella promoció n’han sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o redactors de diaris que no obliden aquella escena tan desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un expedient que finalment no el va arribar a inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va motivar altres expedients tot i que cap alumna va atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot plegat, també li ha sortit gratis.
Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la polla. Quin pocavergonya.
gràcies marc per fer-lo arribar a la meva pantalla
- Indagant una mica sobre el tema, he trobat aquest text a Periodismo Incendiario
La Vanguardia publica una interesante entrevista con Josep Piqué. El líder del PP catalán insiste en su ofrecimiento de apoyar a los malvados separatistas de CiU en caso de que puedan formar gobierno después de las elecciones autonomicas del 1-N, asunto que me tiene asombrado. Pero el momento culminante del diálogo es el siguiente:
-Una vez descartada la posibilidad de ir a las autonómicas junto a Ciutadans de Catalunya, personajes como Esperanza Aguirre y medios afines al PP han expresado sentirse más cerca de los postulados del partido inspirado por Albert Boadella que de los de Josep Piqué. ¿Cómo argumenta, ante ello, que es mejor votar al PP que a Ciutadans de Catalunya?
- Ciutadans de Catalunya nació como reacción desde la izquierda a la deriva nacionalista del tripartito y, en especial, de Pasqual Maragall. Todos sus promotores se han desentendido de presentarse a las elecciones y al final el protagonismo es de gente con un discurso muy próximo a la extrema derecha. Se ha desvirtuado un intento, en el que el PP ha hecho muchos esfuerzos, de combatir la hegemonía del pensamiento único del nacionalismo catalán, y ahora es un partido que tiene posiciones de extrema derecha y a la vez intenta mantener cierto pseudoprogresismo, como la defensa de la eutanasia y el aborto. Tengo la sensación de que hoy Ciutadans de Catalunya es un bluf y un conglomerado de oportunistas.
O sea, que ZP no es el único que habla en este país de extrema derecha. Cuando a Piqué le preguntan por los amigos catalanes de Esperanza Aguirre y del bandolero Federico Jiménez, resulta que también contesta con la misma definición: extrema derecha.
Ah si, i no us ho perdeu, es veu que ja han rebut ofertes per dur el mateix partit a altres parts d’Espanya llegiu.
I ja per calmar els ànims , una mica d’humor amb aquest fantàstic anunci d’UFESA i les seves aspiradores.
eleccions, merda, i webs.
Començo a escriure, preocupat, preocupat per les eleccions catalanes; preocupat perquè el partit
que es presentava per primera vegada, el partit Ciutadans Partit de la Ciutadania, amb la seva campanya “Cent propostes per a millorar Catalunya”, ha obtingut 3 escons. Per explicar-vos la meva preocupació, aquí us extrec fragments del seu programa electoral:
“Ciutadans treballarà per a racionalitzar l’estructura de la Generalitat, eliminant organismes inútils, de biaix nacionalista o que dupliquin serveis ja prestats per altres Administracions…
” [...] Ciutadans reconeixem en el bilingüisme una riquesa i un important senyal d’identitat de la societat catalana. Per això, impulsarem les iniciatives necessàries perquè aquest bilingüisme present al carrer es traslladi de manera natural a les institucions, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament, a la cultura; al mateix temps que eliminarem les ingerències dels poders públics en els usos lingüístics privats i defensarem la llibertat lingüística de tot ciutadà. Farem de la defensa simultània de les dues llengües de Catalunya l’eix de la nostra política lingüística, una política que reculli i protegeixi la pluralitat lingüística en la ciutadania, i no s’esforci en afeblir-la…
” [...] Per això, apostem per un ensenyament públic, trilingüe i de qualitat, orientada cap a l’excel·lència i la cultura de l’esforç [...]. Enfront de la imposició del català com única llengua d’ensenyament i la negació del bilingüisme natural a Catalunya, defensarem un model que elimini la immersió, respecti el dret al primer ensenyament en llengua materna, reconegui com vehiculars les dues llengües oficials a Catalunya i introdueixi progressivament una tercera llengua en l’educació pública…
Bé, i això sense llegir-me el programa complert, que podeu descarregar a la seva web.
Doncs, havent abordat ja les dues primeres parts del títol, les eleccions i la merda, passem a la tercera i més divertida, webs!
A Proyecto Scanner tenen un ambiciós projecte de digitalitzar multitud de revistes d’informàtica, totes elles antigues.
A Public Domain 4 U recopilen discs en mp3 que amb el pas del temps han perdut la seva protecció per drets d’autor.
A Check the cool Wax hi trobareu cançons d’allò més curioses sobre sèries de monstres, curiositats i més cançons.
A Honey, Where You Been So Long? hi trobareu cada dia nous mp3 de blues.
Be, per avui ja n’hi ha prou, i acabaré amb un videoclip que em recorda als que Spike Jonze va fer per Aphex Twins
